Be l’aventura peruana toca la seva fi, i el bloc també.
D’aquí m’emporto moltes coses bones i dolentes i nomes
penso recordar les bones. Tot ha estat una experiència, viure a un país tant
diferent no es fàcil. Pero be, hi ha barris com el que visc que et pots sentir
molt com vivint a un país europeu o a una ciutat de USA.
El mes important que m’emporto d’aquí, es haver recuperat
la relació amb el meu fill. Ell porta 6 anys vivint aquí i m’ha fet sentir molt
orgullós de ser el seu pare, com algú tant jove pot tirar sol endavant un projecte
de vida tant lluny de la seva família. Ja no crec que torni mai mes ell, a
Catalunya.
Te molt de valor tot el que ha aconseguit aquí, n’estic molt orgullós.
Uns dies abans de venir cap aquí, m’estava coneixent amb
una noia catalana però jo en 10 anys no havia parat molta atenció a caure
enamorat de ningú i tot i que a ultima hora em van oferir una feina a
Barcelona, vaig decidir marxar.
Al fer la primera escala el avio, em vaig tornar boig buscant
cobertura wi fi per enviar-li un mail i em vaig donar compte que estava penjat.
L’avio el van suspendre per averia i aleshores vaig pensar si em canvien el
bitllet, agafo un cap a bcn, però acabar de pensar això i ja van obrir el vol.
Aqui no hi hagut un sol dia que no la truques, que no l’escrivís,
que no xategéssim. Els dos estàvem molt penjats un del altre i fèiem molts
plans, tu vindràs jo aniré...quan estiguem junts... em va fer sentir l’home mes
valorat i mes estimat del mon i aquets estat d’ànim em va fer aconseguir coses increïbles
en quant a feina.
La meva estància aquí s’ha allargat molt mes del que jo
tenia previst i evidentment la gent no t’esperarà tota la vida. Res a retreure la vida es així i com diu ella això es
un tren on pugen i baixen passatgers, al menys estic segur que quedarà una
amistat que mai ningú podrà trencar.
Nomes tinc paraules d’agraïment vers a ella per tot el
que m’ha fet sentir i el costat que m’ha fet en els moments complicats que un
te, estan tant lluny de casa.
Pel que vingui sol, les peruanes son molt fàcils, sense
buscar res me’n podia haver fet tres o quatre. Algú que s’hi dediqui , d’aquí
surt amb un currículum complet.
I la feina, ha
anat molt millor del que jo esperava, ara a Barcelona s’ha de concretar tot el
que s’ha fet aquí, que es molt, des de contactes a molt alt nivell, a
aconseguir exclusives de productes d’aquí per la península ibèrica amb el
suport del govern peruà, a tractar amb les millors immobiliàries del país i aconseguí
bons acords amb elles, be jo diria acords excepcionals. Estic molt orgullós de
la feina que he fet.
Treballar aquí, qui tingui carrera que no s’ho pensi, guanyarà
el mateix o mes que a Catalunya i la vida l hi sortirà molt mes barata però anat
en compte, que si la cagues les coses et costen mes cares que a Catalunya però això
amb un mes aquí ja t’espaviles.
Si un es empresari, aquí guanyarà mes que a Catalunya, la
ma d’obra es molt barata i sense cap dret i ja dic, els preus en molts sectors
son similars als nostres.
Qui vingui, trobarà una gent molt acollidora, com en
lloc, jo vaig estar uns dies a casa d’una família i va ser una de les grans experiències
del Perú. També hi ha fills de putes, alguns indis idiotes però la resta a mi m’han
sorprès, no tenia aquesta impressió, clar que també he estat amb gent de nivell
mig alt.
En fi, he menjat molt be, tot i que a tot l’hi foten el
putu arròs. Aquí pots menjar des de 30cts de euro a 1000 euros, o sigui que el
que no mengi aquí es perquè no vol. Si veniu; proveu el ceviche, les papes
huancaina, la causa, el cuy.. i no se, mils de coses que estaven boníssimes i
sobretot els sucs.
Ep!!!! I proveu el Pisco sour.
En fi, sempre me’n recordaré del PERU per el que he
guanyat aquí i per el que he perdut.
+-+copia.jpg)
