L'IDIOMA

Comencem a aprendre noves paraules. Aquests dies ja em començo a preocupar de si em sabre entendre amb aquesta gent.

Buscant pis per viure, resulta que no hi ha pisos allà, hi ha “departamentos” quan ho aconsegueixes entendre i busques l’adreça resulta que no es carrer sinó “jiron”, a part de les típiques “cuadras”

Mirant quina roba hi ha allà, quasi em torno boig buscant americanes, resulta que això es diuen “ternos” pero els ternos no valen pas diners, valen “plata” d’on treure plata jo ara?? Ah!! I “chompas” son jerseis.

El que em flipava es l’afició que tenen pel “chope” aquesta gent, a tot arreu hi ha “choperias” i ara resulta que no hi ha “chope” que son cerveseries

Desprès mirant quin menja tindre allà amb “chancho”( porc) “Piqueos” (aperitius) “res”(vadella)

I per mourem a part dels taxis tindre colectivos i omnibus ..

Ai aiaiaiaiai això serà mes difícil del que jo creia

LA MALETA

Porto dies donant voltes al tema trasllat, be el trasllat serà amb una maleta i avall pero tot el demes que coi foto??

Falta un mes i poc per marxar i encara no he decidit això. No se si guardar-ho per si no anés be el tema i tingues tornar ràpid... ho malvenc a alguna botiga d’aquestes de segona ma??... Ho guardo?? A on??

Tens els records de tota una vida per casa i ara començaré una nova vida, potser els records de la vella vida no em faran falta. Pero hi ha electrodomèstics i altres coses que no em caben a la maleta i no se que fer.

DEL "PARU" AL PERU

Be, el títol ho diu tot no?? Doncs si,degut a la falta de feina al taxi, un, on esta millor es al atur, guanyes pràcticamentel mateix i t’estalvies 12h diàries de nit, assegut a un volant, amb els riscos que comporta.

Perquè el Perú?? Doncs si fa anys em diuen que acabaria a un altre país, un dels últims que hauria dit hauria estat aquest, pero mira... Sorpreses que et dona la vida, per fi després d’uns anys sense saber res del meu fill , va donar senyals de vida i viu allà. Resulta que viu Lima i te negocis allà,un país dels anomenats emergents, un creixement sostingut bastant alt en els últims anys.

Mai m’havia plantejat dedicar-me al monde les inversions, jo al meu taxi ja estava be pero voltes que dona la vida.

Pero aixi i tot, fa anys, des de el 2008 que donava voltes a marxar d’aquí, els meus principals possibles destins eren Escòcia o Holanda on tinc amics i tot seria mes fàcil, desprès va sortir la passibilitat de marxar al sud-est Asiàtic pero a ultima hora tot es va torçar com una mica molt.

El blog?? Per portar un diari de les aventures d’un català fent les Amèriques. La veritat, veient l’exhibició delBarça ahir em fa pena marxar pero es l’únic que em retè aquí. Farem barcelonisme allà baix.

.

Es una pena com han deixat d’arrasat aquest país nostre i com l’única solució que te ( L’independència) nomes la defensen tres diputats al parlament català, no hi cap remei.