SHOW DEL BUS E35

Be, ja porto dos mesos aquí al Perú, amb bastantes coses enllestides ja. Amb dos mesos arriba un moment que hi ha moltes coses que ja no et sorprenen, com que els passos de peatons nomes estan per decorar el terra, els pitidos del taxistes per si els vols agafar, la cançoneta dels cobradors de òmnibus, la talla mitja del personal, els “putus” ahorita... el que tothom et parli de vostè ....que durant tot l any es faci de nit a la mateixa hora..

Pero així i tot fa uns dies vaig tenir una experiència fascinant, agafar l’autobús 35, be  el 35 i el 73 paren davant de casa pero l’altre dia tenia que fer un viatge llarguet, anar a visitar un possible soci al centre de Lima.

Anar de Miraflores al centre en bus son uns 50m , la tornada una hora i pico ( “putu” transit), es com anar de la zona franca al passeig Valldaura i mes o menys ja estàs al centre, no geogràfic que es mes enllà pero fins al centre del vell Lima.

L’autobús es un vell school bus americà, transformat en bus de línia.

Primer tema, l’autobus als anys 70 es va quedar sense suspensió i mai mes s’ha sabut res de la suspensió, el que seia al meu costat, ja coneixia els sotracs del carrer i quan arribàvem a un s agafava a una barra, mentres jo estava uns segons sense tocar el seient amb el cul.

Segon tema, el bus esta fet pels nens USA dels 40 que ni molt menys tenien la talla dels nen USA  d ara, total, els geolls clavats a la cadira del davant i com aquí condueixen a sac tota l estona empotrat amb la cadira de davant, surts del bus que penses que t has lesionat als lligaments joder.

Tercer tema, el viatge, el viatge es tot un espectacle. Cada cop que el bus s’atura a un paradero ( parada ) puja algu amb la seva empresa a “cuestas”. Primer va pujar un que venia gaseosas ( aquí això son coca cola, inka cola, fanta etc) si hi ha poca gent els hi dona temps per sortir abans de que arranki el conductor.

Següent parada, un home gran venent choco tejas ( chocolatines ) , tercera parada mal rotllo, per davant puja un venent gelats, pero per darrera puja un altre venent caramels, allà vaig notar una mica de tensio.

Tercera parada el cobrador passa a cobrar el sol amb vint del viatge, un tio amb una gran capacitat de memòria, ja que recorda  a tothom que no ha pagat encara i a qui si ha pagat, un crack.

La següent parada ja va ser de traca puja una dona vestida de pallassa, fa un show tipus el club de la comèdia sense gracia, i després ens fot el rotllo, que ha vingut de províncies amb un circ pero la policia els ha fotut a tots a la presó i ella nomes vol treballar etc etc, aquesta te gran èxit entre el públic, mes pel rotllo final que no pel show, a mi no em va convèncer.

La següent parada un noi jove amb una guitarra trencada, amb les cordes lligades de qualsevol manera i ens explica que l hi van trencar la guitarra uns que no els va agradar el show, que nomes feia un mes que la tenia i que estava aprenent a tocar, jo no l hi hauria trencat la guitarra, jo l hi hauria trencat la cara directament.

Següent parada, arriba l hora del dinar biennnnnnnnn, entrpans guarrus!! Com els que fan els xinus pel carrer a bcn al sortir de la disco. A un sol!! Hi ha de tot, de pollo, de pollo rebozado, de hilo de pollo ( pollastre estripat) i de pollo amb no se que, poc exit va tenir, la gent acabava de dinar ja.

Per continuar el viatge que menys que distreurens, doncs si, pujar un venent les ultimes novetats en dvd, fracàs absolut pobre noi.

I després puja el crack del viatge, aquest no vent res, demana directament, i t ho diu clarament que ell no sap fer res, joder que trist, als 50 anys que no sàpigues fer res...

Al final ja ni m en recordava del possible soci, es mes vaig dubtar si quedar-me la resta del recorregut al bus, es que a partir d’alla començaven altre tipus de barris i potser pujava algun venent coca o armes o ves a saber si hi hauria hagut show de cabaret i tot.

Ja sabeu si aneu a Lima, agafeu el E35 o el E73 ruta A