Be, ja porto dos
mesos aquí al Perú, amb bastantes coses enllestides ja. Amb dos mesos arriba un
moment que hi ha moltes coses que ja no et sorprenen, com que els passos de
peatons nomes estan per decorar el terra, els pitidos del taxistes per si els
vols agafar, la cançoneta dels cobradors de òmnibus, la talla mitja del
personal, els “putus” ahorita... el que tothom et parli de vostè ....que durant
tot l any es faci de nit a la mateixa hora..
Pero així i tot
fa uns dies vaig tenir una experiència fascinant, agafar l’autobús 35, be el 35 i el 73 paren davant de casa pero l’altre
dia tenia que fer un viatge llarguet, anar a visitar un possible soci al centre
de Lima.
Anar de
Miraflores al centre en bus son uns 50m , la tornada una hora i pico ( “putu”
transit), es com anar de la zona franca al passeig Valldaura i mes o menys ja estàs
al centre, no geogràfic que es mes enllà pero fins al centre del vell Lima.
L’autobús es un
vell school bus americà, transformat en bus de línia.
Primer tema, l’autobus
als anys 70 es va quedar sense suspensió i mai mes s’ha sabut res de la suspensió,
el que seia al meu costat, ja coneixia els sotracs del carrer i quan arribàvem a
un s agafava a una barra, mentres jo estava uns segons sense tocar el seient amb
el cul.
Segon tema, el
bus esta fet pels nens USA dels 40 que ni molt menys tenien la talla dels nen
USA d ara, total, els geolls clavats a
la cadira del davant i com aquí condueixen a sac tota l estona empotrat amb la
cadira de davant, surts del bus que penses que t has lesionat als lligaments
joder.
Tercer tema, el
viatge, el viatge es tot un espectacle. Cada cop que el bus s’atura a un
paradero ( parada ) puja algu amb la seva empresa a “cuestas”. Primer va pujar
un que venia gaseosas ( aquí això son coca cola, inka cola, fanta etc) si hi ha
poca gent els hi dona temps per sortir abans de que arranki el conductor.
Següent parada,
un home gran venent choco tejas ( chocolatines ) , tercera parada mal rotllo,
per davant puja un venent gelats, pero per darrera puja un altre venent
caramels, allà vaig notar una mica de tensio.
Tercera parada el
cobrador passa a cobrar el sol amb vint del viatge, un tio amb una gran
capacitat de memòria, ja que recorda a tothom
que no ha pagat encara i a qui si ha pagat, un crack.
La següent parada
ja va ser de traca puja una dona vestida de pallassa, fa un show tipus el club
de la comèdia sense gracia, i després ens fot el rotllo, que ha vingut de províncies
amb un circ pero la policia els ha fotut a tots a la presó i ella nomes vol
treballar etc etc, aquesta te gran èxit entre el públic, mes pel rotllo final
que no pel show, a mi no em va convèncer.
La següent parada
un noi jove amb una guitarra trencada, amb les cordes lligades de qualsevol manera
i ens explica que l hi van trencar la guitarra uns que no els va agradar el
show, que nomes feia un mes que la tenia i que estava aprenent a tocar, jo no l
hi hauria trencat la guitarra, jo l hi hauria trencat la cara directament.
Següent parada,
arriba l hora del dinar biennnnnnnnn, entrpans guarrus!! Com els que fan els
xinus pel carrer a bcn al sortir de la disco. A un sol!! Hi ha de tot, de pollo,
de pollo rebozado, de hilo de pollo ( pollastre estripat) i de pollo amb no se
que, poc exit va tenir, la gent acabava de dinar ja.
Per continuar el viatge
que menys que distreurens, doncs si, pujar un venent les ultimes novetats en
dvd, fracàs absolut pobre noi.
I després puja el
crack del viatge, aquest no vent res, demana directament, i t ho diu clarament
que ell no sap fer res, joder que trist, als 50 anys que no sàpigues fer res...
Al final ja ni m en
recordava del possible soci, es mes vaig dubtar si quedar-me la resta del
recorregut al bus, es que a partir d’alla començaven altre tipus de barris i
potser pujava algun venent coca o armes o ves a saber si hi hauria hagut show
de cabaret i tot.
Ja sabeu si aneu
a Lima, agafeu el E35 o el E73 ruta A
+-+copia.jpg)
